impremta

Potser volíeu: impremtà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /imˈpɾem.tə/, occidental /imˈpɾem.ta/
• Etimologia: Del català antic empremta, de emprémer ‎(«deixar marca»), per calc de l’italià imprimere o del francès imprimer, segle XV.

Nom

impremta f. ‎(plural impremtes)

1. Art d'imprimir.
2. Oficina o lloc on s'imprimeix.

Compostos i expressions

• donar a la impremta, publicar, imprimir.

Derivats

• impremtar
• impremter

Traduccions

Art d’imprimir

• Castellà: imprenta ^(es)
• Francès: imprimerie ^(fr)
• Italià: stampa ^(it)
• Llatí: ars typographica ^(la)
• Llengua de signes catalana ^(csc)

Lloc on s’imprimeix

• Castellà: imprenta ^(es)
• Francès: imprimerie ^(fr)
• Italià: stamperia ^(it)
• Llatí: typus ^(la)

Verb

impremta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de impremtar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb impremtar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·prem·ta (3)
• Anagrama: impetram

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.