inadient

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /i.nə.ðiˈen/
	balear /i.nə.ðiˈent/, /i.nə.ðiˈen/
Occidental:	nord-occidental /i.na.ðiˈen/
	valencià /i.na.ðiˈent/, /i.na.ðiˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del prefix in- i adient, segle XX.

Adjectiu

inadient inv. ‎(plural inadients)

1. No adient.

   «Totes les obres / imperfectes de mans de la Natura, / les obres monstruoses, avortives, / o de manera inadient mesclades.» (Josep M. Boix i Selva (trad.), El paradís perdut de John Milton, Alpha, Barcelona, 1953)

   «Model de Mathews, Gelder i Johnston: Vulnerabilitat a patir fòbies determinat per: ambient familiar precoç inadient, alt nivell d'ansietat, factors estressants inespecífics, tendència a l'evitació i la dependència.» (Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC), Psicopatologia clínica, pàg. 28, feb. 2009)

   «Malgrat tot, no crec que sigui inadient dir que ho ha fet d'esma, que l'esma hi ha intervingut.» (Jaume Vallcorba i Rocosa, Obra gramatical i lingüística completa (vol. II), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, ISBN: 978-84-9883-359-1, nov. 2011)

Sinònims

• desadient, desavinent, inadequat, inoportú, intempestiu, desconvenient, improcedent, immotivat, gratuït, impropi, injustificat, extemporani

Antònims

• adient, adequat, escaient, procedent, propi, convenient

Traduccions

Traduccions

• Anglès: inadequate ^(en)
• Castellà: inadecuado ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·a·di·ent (4)