inculco

Potser volíeu: inculcò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iŋˈkuɫ.ku/, occidental /iŋˈkuɫ.ko/

Verb

inculco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de inculcar.

   [Jo] inculco, inculque, inculc o inculqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb inculcar.

   [Que jo] inculco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] inculqui o inculque.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb inculcar.

   [Que ell/ella/vostè] inculco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] inculqui o inculque.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋˈkul.ko\

Americà: alt \iŋˈkul.k(o)\, baix \iŋˈkul.ko\

• Rimes: -ulko

Verb

inculco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb inculcar

Italià

Verb

inculco

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de inculcare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪŋˈkʊɫ.koː/
• Etimologia: Compost del prefix in- ‎(«a, sobre») i culcō, derivat de calcō ‎(«prémer amb el peu»).

Verb

inculcō ‎(1a present^?), inculcās ‎(2a present), inculcāre ‎(infinitiu), inculcāvī ‎(perfet), inculcātum ‎(supí)

1. intercalar
2. imprimir, inculcar