indifferens
Llatí
modifica
Adjectiu modifica
indifferens m. f. n. (genitiu indifferentis, comparatiu indifferentior, superlatiu indifferentissimus)
- indiferent, d'igual valor
- Necesse est, nec bonum esse nec malum hoc quod praepositum vel praecipuum nominamus; idque ita definimus, quod sit indifferens cum aestimatione mediocri; quod enim illi ἀδιάφορον dicunt, id mihi ita occurrit ut indifferens dicerem.—«És necessari, ni està bé ni malament, ...»
- (gramàtica) síl·laba ni llarga ni curta
Declinació modifica
Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.
| Cas | Singular | Plural | |||
| Masc./Fem. | Neutre | Masc./Fem. | Neutre | ||
| Nominatiu | indifferens | indifferentēs | indifferentia | ||
| Vocatiu | indifferens | indifferentēs | indifferentia | ||
| Acusatiu | indifferentem | indifferens | indifferentēs | indifferentia | |
| Genitiu | indifferentis | indifferentium | |||
| Datiu | indifferentī | indifferentibus | |||
| Ablatiu | indifferentī | indifferentibus | |||