indifferens

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪnˈdɪf.fɛ.rɛns/
• Etimologia: Del prefix in- i differens.

Adjectiu

indifferens m. f. n. ‎(genitiu indifferentis, comparatiu indifferentior, superlatiu indifferentissimus)

1. indiferent, d'igual valor

   Necesse est, nec bonum esse nec malum hoc quod praepositum vel praecipuum nominamus; idque ita definimus, quod sit indifferens cum aestimatione mediocri; quod enim illi ἀδιάφορον dicunt, id mihi ita occurrit ut indifferens dicerem.—«És necessari, ni està bé ni malament, ...»

2. (gramàtica) síl·laba ni llarga ni curta

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	indifferens			indifferentēs	indifferentia
Vocatiu	indifferens			indifferentēs	indifferentia
Acusatiu	indifferentem	indifferens		indifferentēs	indifferentia
Genitiu	indifferentis			indifferentium
Datiu	indifferentī			indifferentibus
Ablatiu	indifferentī			indifferentibus