indigent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.diˈʒen/, balear /in.diˈʒent/
Occidental:	nord-occidental /in.diˈd͡ʒen/, valencià /in.diˈd͡ʒent/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí indigens, format amb el prefix in- ‎(«no») i el verb dīgĕrĕre ‎(«disposar, distribuir»), segle XV

Nom

indigent m. f. ‎(plural indigents)

1. Persona que està en la més absoluta pobresa, mancada de les coses més bàsiques: aliment, aixopluc; i les ha de demanar per sobreviure.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: indigent ^(en)
• Castellà: indigente ^(es)
• Francès: indigent ^(fr)
• Italià: indigente ^(it)
• Romanès: indigent ^(ro) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·di·gent (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈɪndɪd͡ʒənt/

Adjectiu

indigent ‎(comparatiu more indigent, superlatiu most indigent)

1. indigent

Romanès

Nom

indigent m. ‎(plural indigenți, femení indigentă)

1. indigent

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	indigent	indigentul	(niște)	indigenți	indigenții
Genitiu-datiu	(unui)	indigent	indigentului	(unor)	indigenți	indigenților
Vocatiu		indigentule, indigente			indigenților