indigneu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.diŋˈnɛw/
	balear /in.diŋˈnəw/, /in.diŋˈnɛw/
Occidental:	nord-occidental /in.diŋˈnew/, valencià /in.diɡˈnew/

• Rimes: -ɛw

Verb

indigneu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de indignar.

   [Vosaltres/vós] indigneu o indignau.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb indignar.

   [Que vosaltres/vós] indigneu.

3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb indignar.

   Indigneu o indignau [vosaltres/vós].