Potser volíeu: indigní

Català

modifica
Oriental:  /inˈdiŋ.ni/
Occidental:  nord-occidental /inˈdiŋ.ni/, valencià /inˈdiɡ.ni/

indigni

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indignar.
    Forma septentrional: [jo] indigno, indigne, indign o indigni.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indignar.
    [Que jo] indigni o indigne.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indignar.
    [Que ell/ella/vostè] indigni o indigne.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb indignar.
    Indigni o indigne [ell/ella/vostè].
  • Pronúncia(i): /ˈɪn.dɪ.ŋniː/

Adjectiu

modifica

indignī

  1. nominatiu masculí plural de indignus
  2. vocatiu masculí plural de indignus
  3. genitiu masculí singular de indignus
  4. genitiu neutre singular de indignus