• Pronúncia(i): /ˈɪn.dɪ.ŋnʊs/
  • Etimologia: Del prefix in- i dignus.

Adjectiu

modifica

indignus m., indigna f., indignum n. ‎(comparatiu indignior, superlatiu indignissimus)

  1. bo, honest, correcte
  2. plaent
  3. útil, vàlid
  4. saludable

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu indignus indigna indignum indignī indignae indigna
Vocatiu indigne indigna indignum indignī indignae indigna
Acusatiu indignum indignam indignum indignōs indignās indigna
Genitiu indignī indignae indignī indignōrum indignārum indignōrum
Datiu indignō indignae indignō indignīs
Ablatiu indignō indignā indignō indignīs