infeude

Potser volíeu: infeudé

Català

Verb

infeude

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infeudar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb infeudar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb infeudar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb infeudar.

Miscel·lània

• Anagrama: fendíeu