infix

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iɱˈfiks/
• Rimes: -iks
• Etimologia: Del llatí infuxus, segle XV.

Nom

infix m. ‎(plural infixos)

1. Morfema que s'afegeix enmig del lexema o entre el lexema i el sufix per crear derivats amb matisos.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Infix ^(de) n.
• Anglès: infix ^(en)
• Castellà: infijo ^(es)
• Francès: infixe ^(fr)
• Italià: infisso ^(it)
• Polonès: infiks ^(pl) m., wrostek ^(pl) m.
• Portuguès: infixo ^(pt)
• Rus: инфикс ^(ru) m. ‎(infiks)

Verb

infix

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infixar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fix (2)
• Anagrames: finix, fixin

Vegeu també

• Categoria:Infixos
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia:

  Nom: /ˈɪnfɪks/ àudio (EUA) ^ⓘ

  Verb: /ɪnˈfɪks/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

infix ‎(plural infixes)

1. infix

Verb

infix ‎(3a persona singular present infixes, gerundi infixing, passat i participi infixed)

1. infondre
2. infixar