insubordinares

Català

Verb

insubordinares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de insubordinar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb insubordinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·su·bor·di·na·res (6)
• Anagrama: insubordinar-se