Català
Modifica

VerbModifica

in·tri·gue

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de intrigar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb intrigar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb intrigar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb intrigar


Anglès
Modifica

NomModifica

intrigue ‎(plural intrigues)

  1. intriga

VerbModifica

intrigue ‎(3a persona singular present intrigues, gerundi intriguing, passat i participi intrigued)

  1. intrigar