iuge

Francès mitjà

Etimologia: (pendent)

Nom

iuge m. ‎(plural iuges)

Jutge

Exemples:

"Certes i'ay eu ſouuent deſpit, de voir des iuges, attirer par fraude & faulſes eſperances de faueur ou pardon, le criminel à deſcouvrir ſon faict, & y employer la piperie & l'impudéce."^[1] — Certament, m'he irritat sovint en veure com alguns jutges amb astúcies i falses esperances de favor o de perdó atreien el criminal a confessar el seu crim, tot emprant per aconseguir-ho l'enganyifa i l'impudor.^[2]

Descendents

Francès: juge

Vegeu també

↑ de Montaigne, Michel. «De l'Vtilité & de l'Honnesteté - Chap. I.». A: Les Essais de Michel Seigneur de Montaigne, 1602. París: Abel L'Angelier, p. 812.
↑ de Montaigne, Michel; Alonso, Vicent (trad.). Assaigs - Llibre tercer, 2012. Barcelona: labutxaca, 2008, p. 11. ISBN 978-84-9930-505-9.

[1] Montaigne, Michel. «De l'Vtilité & de l'Honnesteté - Chap. I.». A: Les Essais de Michel Seigneur de Montaigne, 1602. París: Abel L'Angelier, p. 812.

[2] Montaigne, Michel; Alonso, Vicent (trad.). Assaigs - Llibre tercer, 2012. Barcelona: labutxaca, 2008, p. 11. ISBN 978-84-9930-505-9.

[1]

[2]