ivaç

Català antic

• Etimologia: Del llatí vīvācius, de vīvāx ‎(«vivaç»). Doblet del tardà aviat.

Adverbi

ivaç

1. aviat, promtament

   «E dix-li: "¿Com has trobada tan ivaç caça?", e ell dix-li: "Pare: perquè Déus o ha volgut".» (Vicent Ferrer, Sermons II, 1410)

Variants

• ivaz, yvaç, yvas

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL