Lärk (Larix decidua).
  • Pronúncia: /lɛrːk/
  • Etimologia: De l'alemany Lärche (alt alemany mitjà larche / lerche, alt alemany antic lerihha), com també el danès lærk, el noruec bokmål i nynorsk lerk i l'islandès lerki. El mot alt alemany va passar també a l'anglès larch i deriva, com el neerlandès lork (< larckenboom / lercken-boom) del llatí larix, i aquest del grec λάριξ ‎(lárix), d'origen desconegut, probablement substràtic.
 
Dahurisk lärk (Larix gmelinii).

lärk c. ‎(plural indefinit lärkar, plural definit lärkarna)

  1. (botànica) làrix, alerç, melis, pi teia, cedre d'olor (Larix decidua) i, per extensió, làrix com a nom comú d'altres espècies del gènere Larix
    europeisk lärklàrix (Larix decidua)
    dahurisk lärklàrix de Gmelin (Larix gmelinii)
    japansk lärklàrix del Japó (Larix kaempferi)
    sibirisk lärklàrix de Sibèria (Larix sibirica)

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica