Català
Modifica

VerbModifica

laboro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de laborar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb laborar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb laborar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: la·bo·ro (3)
  • Anagrama: braolo


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /laˈboː.roː/
  • Etimologia: Derivat de labor.

VerbModifica

labōrō ‎(1a present?), labōrās ‎(2a present), labōrāre ‎(infinitiu), labōrāvī ‎(perfet), labōrātum ‎(supí)

  1. treballar, jo treballo
    Aratores sibi laborant. — «Els llauradors treballen pel seu propi benefici.»
  2. patir, jo pateixo
    De aliqua re laborare. — «Patir per no res.»

SinònimsModifica

DerivatsModifica

DescendentsModifica