languir

Català antic

Verb

languir

1. llanguir
2. Fer llanguir.

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	languir
gerundi	languint
participi	languit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	languesc	langueixes	langueix	languim	languits	langueixen
					languiu
imperfet	languia	languies	languia	languíem	languíets	languien
					languíeu
passat simple	languí	languist	languí	languírem	languist	languiren
		languires		languim	languíreu
futur	languiré	languiràs	languirà	languirem	languireu	languiran
condicional	languiria	languiries	languiria	languiríem	languiríets	languirien
					languiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	languesca	languesques	languesca	languíam	languíats	languesquen
				languim	languíau
					languiu
imperfet	languís	languisses	languís	languíssem	languíssets	languissen
	languira	languires	languira	languírem	languísseu	languiren
					languírets
					languíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	langueix	languesca	languíam	languits	languesquen
	–			languim	languiu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL