lino

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈli.no/
• Rimes: -ino
• Etimologia: Del llatí linum.

Nom

lino m. ‎(plural linos)

1. lli

Miscel·lània

• Síl·labes: li·no (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre lino

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈliː.no/
• Etimologia: Del llatí linum.

Nom

lino m. ‎(plural lini)

1. lli
2. abreviació de linotipia

Derivats

• pannolino

Miscel·lània

• Síl·labes: lì·no (2)

Vegeu també

• Diccionari Treccani

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈliː.noː/
• Etimologia: De protoindoeuropeu *lei («mullat, llimós, oliós»), de l'arrel *h₂leyH- («gotejar»).

Verb

linō ‎(1a present^?), linis ‎(2a present), linere ‎(infinitiu), lēvī ‎(perfet), litum ‎(supí)

1. impregnar d'oli, fregar, amarar
2. empastifar

Derivats

allinō circumlinō collinō dēlinō ēlinō

illinō interlinō linimen oblinō perlinō

praelinō relinō sublinō subterlinō superlinō

Nom

līnō

1. datiu singular de līnum
2. ablatiu singular de līnum