lloriga

Potser volíeu: llorigà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎuˈɾi.ɣə/
	balear /ʎoˈɾi.ɣə/, /ʎuˈɾi.ɣə/
Occidental:	/ʎoˈɾi.ɣa/

• Rimes: -iɡa
• Etimologia: Del llatí lorīca ‎(«cuirassa»), 1300.

Nom

lloriga f. ‎(plural llorigues)

1. Cota de malla.
2. Armadura de cavall per a ús en la guerra.
3. Llorigada.

Traduccions

Cota de malla

• Castellà: loriga ^(es) f.
• Llatí: lorica ^(la)

Armadura de cavall

• Castellà: loriga ^(es) f.
• Llatí: lorica ^(la)

Verb

lloriga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de llorigar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb llorigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: llo·ri·ga (3)
• Anagrames: argolli, argollí, goril·la, Llogari

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB