lubé

Caló català

• Pronúncia: /luˈbe/
• Etimologia: Del romaní love ‎(«diners»), plural de lovo ‎(«moneda»).

Nom

lubé m. pl.

1. diners

   «Per mos mulés! Adinya'l lubé al rom!» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuic, 1908)

   Pels meus morts! Dona-li diners a l’home [marit]!

Variants

• lubés, lubós

Sinònims

• halleris, hurdós

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33