música
CatalàModifica
- Pronúncia: oriental /ˈmu.zi.kə/, occidental /ˈmu.zi.ka/
- Etimologia: Del llatí mūsĭca, segle XIV, provinent del grec antic μουσική (mousikḗ), forma femenina de μουσικος (mousikos), format per μουςα (mousa, «musa») i el sufix -ικος (-ikos, «relatiu a»).
NomModifica
mú·si·ca f. (plural músiques)
- Art de combinar sons vocals o provinents d'instruments (o ambdós) per produir bellesa de forma, harmonia i expressió d'emoció.
- Els sons produïts amb aquell art.
- Determinats sons que produeixen plaer, per exemple el cant dels ocells.
SinònimsModifica
- amanyac, balada, barcarola, cant, cantiri, cantúria, cançó, cobla, corranda, escoli, himne, melodia, romança, so, tonada, virolai.
TraduccionsModifica
Art de combinar sons [1]
|
|
Vegeu tambéModifica
CastellàModifica
- Pronúncia:
- Peninsular: /ˈmu.si.ka/
- Americà: alt /ˈmu.s(i).ka/, baix /ˈmu.si.ka/
NomModifica
mú·si·ca f. (plural músicas)
DerivatsModifica
NomModifica
mú·si·ca f. (plural músicas)
- forma femenina de músico