Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /məˈna.ɾən/, occidental /maˈna.ɾen/
  • Rimes: -aɾen

manaren

  1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de manar.
  2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb manar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ma·na·ren (3)
  • Anagrama: menaran