Català antic

modifica
  • Etimologia: Del llatí magnum («gran»). Doblet del cultisme tardà magne. En retrocés ja en llatí vulgar, aviat va caure en desús, però es va mantenir en compostos i en topònims.[1]

Adjectiu

modifica

many m. (femení manya)

  1. gran, magne

Derivats

modifica
  • Altres topònims o cognoms similars poden ser d’origen germànic a partir de *-mann («home, persona»).
  • El substantiu manya té un altre origen.

Vegeu també

modifica
  1. Coromines, Joan. «DECat. V, 368b13-20». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.

Anglès

modifica
  • Pronúncia: /ˈmɛnɪ/ àudio (EUA) 

Adjectiu

modifica

many (comparatiu more, superlatiu most)

  1. molts

Només s'utilitza amb substantius en plural. L'equivalent singular és much.

Sinònims

modifica