Català

modifica
  • Pronúncia(i): central /ˈmɛ.nu/, occidental /ˈme.no/
  • Rimes: -ɛno

meno

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: me·no (2)
  • Anagrama: noem

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈme.no/
  • Rimes: -eno

meno

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb menar