menyspreu

CatalàModifica

Oriental: central /ˌmɛɲsˈpɾɛw/, balear /ˌməɲsˈpɾɛw/, /ˌmɛɲsˈpɾɛw/

Occidental: /ˌmeɲsˈpɾɛw/

menyspreu m. ‎(plural menyspreus)

Sentiment o actitud de negar el valor o el reconeixement que correspon a una cosa.
«Allò que havia fet o produït el poble no els interessaven en absolut: ho consideraven amb menyspreu, amb la típica actitud de l'elit davant allò que és popular, «baix» o vulgar.» (Pere Antoni Pons, La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira, 2011)

Traduccions

Alemany: Verachtung ^(de)
Anglès: contempt ^(en)
Àrab: اِحْتِقَار‎ ^(ar) m.
Belarús: пага́рда ^(be) f. ‎(paharda)
Búlgar: презре́ние ^(bg) n. ‎(prezrènie)
Castellà: desprecio ^(es) m., desdén ^(es) m.
Coreà: 경멸 ^(ko) ‎(gyeongmyeol)
Danès: foragt ^(da) c.
Finès: halveksinta ^(fi), ylenkatse ^(fi)
Francès: mépris ^(fr)
Gallec: desprezo ^(gl) m.
Grec: περιφρόνηση ^(el) f. ‎(perifrónissi), καταφρόνηση ^(el) f. ‎(katafrónissi)
Grec antic: καταφρόνημα ^(grc) n. ‎(kataphrónēma), ὑπεροψία ^(grc) f. ‎(hyperopsía)
Hebreu: בוז‎ ^(he) m.
Hongarès: megvetés ^(hu)
Ídix: פֿאַראַכטונג‎ ^(yi) f.