menyspreu
Català
modifica
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˌmɛɲsˈpɾɛw/, balear /ˌmeɲsˈpɾɛw/ Occidental: /ˌmeɲsˈpɾɛw/
Nom modifica
menyspreu m. (plural menyspreus)
- Sentiment o actitud de negar el valor o el reconeixement que correspon a una cosa.
- «Allò que havia fet o produït el poble no els interessaven en absolut: ho consideraven amb menyspreu, amb la típica actitud de l'elit davant allò que és popular, «baix» o vulgar.» (Pere Antoni Pons, La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira, 2011)
Traduccions modifica
Traduccions
- Alemany: Verachtung (de)
- Anglès: contempt (en)
- Àrab: اِحْتِقَار (ar) m.
- Belarús: пага́рда (be) f. (paharda)
- Búlgar: презре́ние (bg) n. (prezrènie)
- Castellà: desprecio (es) m., desdén (es) m., menosprecio (es) m.
- Coreà: 경멸 (ko) (gyeongmyeol)
- Danès: foragt (da) c.
- Finès: halveksinta (fi), ylenkatse (fi)
- Francès: mépris (fr)
- Gallec: desprezo (gl) m.
- Grec: περιφρόνηση (el) f. (perifrónissi), καταφρόνηση (el) f. (katafrónissi)
- Grec antic: καταφρόνημα (grc) n. (kataphrónēma), ὑπεροψία (grc) f. (hyperopsía)
- Hebreu: בוז (he) m.
- Hongarès: megvetés (hu)
- Ídix: פֿאַראַכטונג (yi) f.
- Islandès: fyrirlitning (is) f.
- Italià: desprezzo (it)
- Japonès: 軽蔑 (ja), 侮蔑 (ja)
- Llatí: contemptus (la) m., despectio (la) f., fastus (la) m.
- Neerlandès: verachting (nl) f., minachting (nl) f.
- Occità: mesprètz (oc) m.
- Polonès: pogarda (pl) f., lekceważenie (pl) n.
- Portuguès: desprezo (pt) m., desdém (pt) m., contempto (pt) m.
- Rus: презре́ние (ru) n. (prezrénie), пренебреже́ние (ru) n. (prenebrejénie)
- Serbocroat: nadmenost (sh) f., nadutost (sh) f.
- Suec: missnöje (sv) n., misshag (sv) n., förakt (sv) n., avsmak (sv) c.
- Turc: küçümsemek (tr)
- Txec: opovržení (cs) n., despekt (cs) m.
- Ucraïnès: прези́рство (uk) n. (prezirstvo)
- Volapük: nestüm (vo)
- Xinès: 鄙夷 (zh) (bǐyí), 鄙視 (zh) (鄙视, bǐshì)
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: menys·preu (2)