Potser volíeu: merità, mérita

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /məˈɾi.tə/, occidental /meˈɾi.ta/
  • Rimes: -ita

merita

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de meritar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb meritar.

Miscel·lània

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈmɛ.rɪ.ta/

Adjectiu

modifica

meritā

  1. ablatiu femení singular de meritus

merita

  1. nominatiu femení singular de meritus
  2. nominatiu neutre plural de meritus
  3. vocatiu femení singular de meritus
  4. vocatiu neutre plural de meritus
  5. acusatiu neutre plural de meritus

merita

  1. nominatiu plural de meritum
  2. vocatiu plural de meritum
  3. acusatiu plural de meritum