Potser volíeu: MIRAR


Català
Modifica

Oriental: /miˈɾa/
Occidental: nord-occidental /miˈɾa/, valencià /miˈɾaɾ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Homòfon: mirà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *mīrāre, de mīrārī, segle XIV.

VerbModifica

mirar trans., pron., intr. ‎(pronominal mirar-se, mirar-s'hi)

  1. Fixar l'atenció visual.
  2. Comprovar.
    Mira si m'he deixat l'aixeta oberta, si us plau!
  3. Intentar.
    Miraré d'arreglar-ho.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: miro, mira, mirem

DerivatsModifica

NotesModifica

Combinat amb pronoms col·loquialment sovint es redueix: mira-te’l > mi-te’l.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

VerbModifica

mirar

  1. mirar

ConjugacióModifica