Potser volíeu: mirrà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmi.rə/, occidental /ˈmi.ra/
  • Etimologia: Del llatí myrrha, del grec antic μύρρα ‎(múrrha), d’origen semític, segle XIV. Comparar amb l’àrab مُرّ ‎(murr, literalment «amargor») i l’hebreu מור ‎(mōr, literalment «amargor»).

NomModifica

mirra f. ‎(plural mirres)

  1. Resina dels arbres Commiphora, aromàtica i amargant.

TraduccionsModifica

VerbModifica

mirra

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mirrar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mirrar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica