mollo

Potser volíeu: mollò, molló

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈmɔl.lo/
• Etimologia: Del llatí mollis.

Adjectiu

mollo m. ‎(femení molla, plural masculí molli, plural femení molle)

1. (col·loquial) forma alternativa de molle ‎(«moll, impregnat; moll, tou»)

   «Sta... a mollo... dove? Nell'acqua.» (Veronica Pivetti, Ho smesso di piangere, 2012)

   S'ha mullat... on? A l'aigua.

   «Peraltro il carattere del pianto si modifica mollo per tempo, siccome osservai sui miei propri figli.» (Charles Darwin, L'espressione dei sentimenti nell'uomo e negli animali, 1890, pàgina 112)

   D'altra banda, el plor esdevé suau amb el temps, cosa que he observat en els meus fills.

Verb

mollo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de mollare

Miscel·lània

• Síl·labes: mòl·lo (2)