Català antic

modifica
  • Etimologia: De no i fe.

no-fe f. ‎(només en singular)

  1. forma alternativa de nofè
    «Devem clamar mercè de dia e de nuit a Nostre S[einor] qe él nos traga de tenebres de mort e de no-fe e ·ns dó alumenament de la sua vertud.» (Homilies d'Organyà, segle XIII)