Potser volíeu: nombré


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈnom.bɾə/, occidental /ˈnom.bɾe/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí numerus, segle XIV, format a partir de l'arrel indoeuropea nem-(«assignar, distribuir»). Doblet de número.

NomModifica

nombre m. ‎(plural nombres)

  1. Nom d'un conjunt de coses que serveix per expressar la quantitat.
    Un gran nombre dels seguidors de l'equip va anar a veure l'entrenament.

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

nombre

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nombrar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb nombrar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb nombrar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb nombrar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: nom·bre (2)
  • Anagrama: ombren

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈnom.bɾe/
  • Etimologia: Del llatí nomen ‎(«nom»).

NomModifica

nombre m. ‎(plural nombres)

  1. nom (apel·latiu)

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: nom·bre (2)


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /nɔ̃bʁ/
  • Etimologia: Del llatí numĕrus

NomModifica

nombre m. ‎(plural nombres)

  1. nombre, xifra, quantitat.