norantè
Potser volíeu: noranté
Català
modifica
- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ, balear /nɔ.ɾənˈtə/ Occidental: /no.ɾanˈte/
Numeral modifica
< 89è | 90è | > 91è | |
---|---|---|---|
Cardinal: Ordinal: Prefix: |
noranta norantè nonaconta- | ||
Viccionari:Llista de nombres en català |
norantè m. (femení norantena, plural masculí norantens, plural femení norantenes)
- (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició noranta.
- (partitiu) De les parts d'un tot dividit noranta parts iguals.
Notes d'ús modifica
- Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
- L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.
Sinònims modifica
Traduccions modifica
Traduccions
- Anglès: ninetieth (en)
- Castellà: nonagésimo (es)
- Esperanto: naŭdeka (eo)
- Francès: quatre-vingt-dixième (fr)
- Gallec: nonaxésimo (gl)
- Italià: novantesimo (it)
- Occità: nonanten (oc), nauantau (oc)
- Portuguès: nonagésimo (pt)
Nom modifica
norantè m. (plural norantens)
- Una de les noranta parts iguals en què es divideix un tot
- un norantè es representa 1/90