norantege


Català
Modifica

VerbModifica

no·ran·te·ge

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de norantejar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb norantejar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb norantejar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb norantejar