numerus
LlatíModifica
- Pronúncia(i): /ˈnʊ.mɛ.rʊs/
- Etimologia: Del protoitàlic *nem-eso-, derivat del protoindoeuropeu *nem- («repartir, assignar»).
NomModifica
numerus m. (genitiu numerī)
| 2a declinació -us, -ī | ||
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | numerus | numerī |
| Vocatiu | numere | numerī |
| Acusatiu | numerum | numerōs |
| Genitiu | numerī | numerōrum |
| Datiu | numerō | numerīs |
| Ablatiu | numerō | numerīs |
- número
- nombre, quantitat
- Ex.: Frumenti magnum numerum coegit. — (traducció:«Ha collit gran quantitat de blat.»)
- companyia, cohort
- Ex.: In numeris esse. — (traducció:«Haver-se allistat a una cohort.»)
- classe, categoria
- Ex.: Tubero fuit nullo in oratorum numero. — (traducció:«Tubero no pertany a la classe dels oradors.»)
- compàs, ritme
- Ex.: Corpus movere ad numeros. — (traducció:«Moure el cos seguint el compàs.»)
Compostos i expressionsModifica
DerivatsModifica
Vegeu tambéModifica
- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.763-764