Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈnʊ.mɛ.rʊs/
  • Etimologia: Del protoitàlic *nem-eso-, derivat del protoindoeuropeu *nem- («repartir, assignar»).

NomModifica

numerus m. ‎(genitiu numerī)

  1. número
  2. nombre, quantitat
    Frumenti magnum numerum coegit.
    Ha collit gran quantitat de blat.
  3. companyia, cohort
    In numeris esse.
    Haver-se allistat a una cohort.
  4. classe, categoria
    Tubero fuit nullo in oratorum numero.
    Tubero no pertany a la classe dels oradors.
  5. compàs, ritme
    Corpus movere ad numeros.
    Moure el cos seguint el compàs.

DeclinacióModifica

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu numerus numerī
Vocatiu numere numerī
Acusatiu numerum numerōs
Genitiu numerī numerōrum
Datiu numerō numerīs
Ablatiu numerō numerīs


Compostos i expressionsModifica

DerivatsModifica

DescendentsModifica


Vegeu tambéModifica

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.763-764