obrin

Català

Verb

obrin ‎(infinitiu obrar)

1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb obrar
2. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb obrar

obrin ‎(infinitiu obrir)

1. (balear, valencià, alguerès) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de obrir
2. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb obrir
3. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb obrir

Miscel·lània

• Síl·labes: o·brin (2)
• Anagrames: bonir, borin, borín, borni, borní, orbin, robin