obro

Català

Verb

obro ‎(infinitiu obrar)

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obrar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb obrar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obrar

obro ‎(infinitiu obrir)

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obrir
2. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obrir

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bro (2)
• Anagrames: boro, orbo ^(revers), robo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈo.βɾo\

Americà: alt /ˈo.bɾo/, baix \ˈo.βɾo\

• Rimes: -obɾo

Verb

obro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb obrar