Català

modifica
  • Pronúncia(i): central /ˈɔ.βɾu/, occidental /ˈɔ.bɾo/
  • Rimes: -ɔbɾo

obro ‎(infinitiu obrar)

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obrar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb obrar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obrar

obro ‎(infinitiu obrir)

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obrir
  2. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obrir

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: o·bro (2)
  • Anagrames: boro, orbo (revers), robo

Castellà

modifica
Peninsular: \ˈo.βɾo\
Americà: alt /ˈo.bɾo/, baix \ˈo.βɾo\

obro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb obrar