Potser volíeu: oc'h
  • Pronúncia: /ɔ/ (emfàtic /ɔkː/)
  • Etimologia: Del suec antic ock / ok, del nòrdic antic ok, aŀlomorf àton del protogermànic *auk («també»), del protoindoeuropeu *h₂ewg-.
  • Homòfon: ock

Conjunció

modifica

och

  1. (conjunció copulativa) i

Vegeu també

modifica