ordenares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ur.ðəˈna.ɾəs/, occidental /oɾ.ðeˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

ordenares

1. Segona persona del singular (tu) del passat simple de ordenar.

   [Tu] ordenares o et vas/vares ordenar.

2. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ordenar.

   Forma valenciana: [tu] ordenessis, ordenesses, ordenasses, ordenassis o ordenares.

Miscel·lània

• Síl·labes: or·de·na·res (4)
• Anagrama: ordenar-se