Català medieval
Modifica

VerbModifica

ordo

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de ordonar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de ordonar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de ordonar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de ordonar


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ˈoːr.doː/
  • Etimologia: Del protoitàlic *ord-n- («en filera»), derivat del protoindoeuropeu *h₂or-d- variant de *h₂er-.

NomModifica

ōrdō m. ‎(genitiu ōrdinis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu ōrdō ōrdinēs
Vocatiu ōrdō ōrdinēs
Acusatiu ōrdinem ōrdinēs
Genitiu ōrdinis ōrdinum
Datiu ōrdinī ōrdinibus
Ablatiu ōrdine ōrdinibus
  1. ordre
  2. orde

DerivatsModifica

RelacionatsModifica