orfil

Català antic

• Etimologia: Variant de alfil.

Nom

orfil m. ‎(plural orfils)

1. (escacs) alfil

   «L’Orfil del Rey va a la quarta casa davant l’Orfil de la Reyna.» ((Scachs d'amor))

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL