ostentí

Potser volíeu: ostenti

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /us.tənˈti/
	balear /os.tənˈti/, /us.tənˈti/
Occidental:	/os.tenˈti/

• Rimes: -i

Verb

ostentí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de ostentar.

Miscel·lània

• Anagrames: totines, tòtines