pacto

Potser volíeu: pactó

Català

Verb

pacto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pactar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pac·to (2)
• Anagrames: capot, capto, copat, copta

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpak.to/

Americà: alt /ˈpak.t(o)/, baix /ˈpak.to/

• Rimes: -akto
• Etimologia: Del llatí pactum.

Nom

pacto m. ‎(plural pactos)

1. pacte

Derivats

• pactar

Verb

pacto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb pactar

Miscel·lània

• Síl·labes: pac·to (2)
• Anagrames: capto, captó, copta

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pacto