pad

Català antic

• Pronúncia: /ˈpað/
• Etimologia: De paz, del llatí pācem.

Nom

pad f.

1. (primitiu) forma alternativa de pau

   «Aicel om enqer pad e la segex qi no fa mal e perdona a aqels qi mal li fan per amor del n. S. S. caritad és abstinencia de tot mal.» (Homilies d'Organyà, s. XIII)

   Aquell home inquireix pau i la segueix qui no fa mal i perdona a aquells qui mal li fan per amor del Nostre Senyor caritat és abstinència de tot mal.

Vegeu també

• Obres de referència: DTCA