panqueque
Castellà
modifica
Nom modifica
panqueque m. (plural panqueques)
- (Argentina, Xile, Equador, Perú, Uruguai, Mèxic, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Bolívia, Paraguai) crep
- «No veremos nunca más a Horacio, al perverso Horacio. El Club ha saltado esta noche como un panqueque que llega al techo y se queda pegado. Podés guardar la sartén, Babs, no va a bajar más, no te matés esperando. Sh, darling, no llores más, qué borrachera tiene esta mujer, hasta el alma le huele a coñac.» (Julio Cortázar, Rayuela, pàg. 166, Argentina, 1963)
- No veurem mai més l'Horaci, el pervers Horaci. El Club ha saltat anit com una crep que arriba fins al sostre i s'hi queda enganxat. Pots desar la paella, Babs, no baixarà, no et matis a esperar-lo. Xxt, darling, no ploris més, que borratxa que va aquesta dona, fins l'ànima li fa olor de conyac.
- «Mi madre hizo panqueques ayer en la mañana y no somos una familia que come panqueques todos los días; sólo los comemos en ocasiones especiales. A la tía Carol parece no importarle estas tradiciones. Aparte, está usando el delantal de mamá y sabe que mi mamá odia que haga eso. Pero a la tía Carol no le importa nada de eso tampoco.» (Perie Wolford, trad. P. Carrillo, Sam Dorsey Y Sus Dieciséis Velas, Babelcube, 2018)
- Ma mare va fer creps ahir al matí i no som una família que en menja cada dia; només en mengem en ocasions especials. A la tia Carol sembla que no li importen aquesta mena de tradicions. A banda, està fent servir el davantal de la mama i sap que ma mare odia que ho faci. Però a la tia Carol tant li fa això també.
Variants modifica
Sinònims modifica
- crepe, crep, crepa, hotcake (mexicà), jotquei (mexicà, rar), tortita, filloa (galleguisme, uruguaià), celestino, hojuela (hondureny)
Relacionats modifica
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: pan·que·que (3)