- Etimologia: Del llatí pavor, segle XII, del verb pavēre («tremolar»).
paor f. (plural paors)
- por
«Dix que él tota hora agué gran paor que aquel moro no aguessen de mala rahon aquels qui·l prengueren.»- Guillem de Castalla, Pere de Golmés, Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina, 1277.