pendeo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɛn.dɛ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *(s)pend- ‎(«agafar fort, penjar, arrossegar»)

Verb

pendeō ‎(1a present^?), pendēs ‎(2a present), pendēre ‎(infinitiu), pependī ‎(perfet)

1. penjar
2. estar penjat, penjar-se
3. pesar

   Tam levi momento mea apud vos fama pendet?

   La meva fama pesa tan poc per a tu?

4. interrompre, en suspens

   Ad senatum remissus diu pependit, tandem absolutus vindicatusque

   Enviat al senat, aquest es va mantenir en suspens; finalment va ser absolt i declarat innocent.

5. neguitós

   Ego tecum potius quam animi pendeam, cum a te absim, et de te et de me.

   Prefereixo estar amb tu que lluny de tu, neguitós per la incertesa sobre el teu destí i el meu.

6. dependre

   Pendere ex errore vulgi.

   Dependre dels prejudicis de la gent.

Derivats

• circumpendeō
• dēpendeō
• impendeō
• pendēns
• pendulus
• praependeō
• prōpendeō

Compostos i expressions

• pendere ad lanum - Estar exposat a la venda (en una carnisseria)
• pendere (tenui) filo - Estar exposat a un gran perill