perseguiguéreu

Català

Verb

perseguiguéreu

1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de perseguir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb perseguir.

Variants

• [1] perseguíreu
• [2] perseguiguésseu, perseguíssiu, perseguísseu, perseguíreu