perseguigueva

Català

Verb

perseguigueva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de perseguir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de perseguir.

Variants

• [1] perseguiva, perseguia
• [2] perseguiva, perseguia

Miscel·lània

• Anagrama: espargiguéveu