perseguires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pər.səˈɣi.ɾəs/, occidental /peɾ.seˈɣi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

perseguires

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de perseguir
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb perseguir

Variants

• [1] perseguigueres
• [2] perseguiguesses, perseguigueres, perseguissis, perseguisses

Miscel·lània

• Anagrames: pergirésseu, respiregués