Francès
modifica

  • Pronúncia: /pœpl/
  • Etimologia: Del llatí populus.

Nom modifica

peuple m. ‎(plural peuples)

  1. comunitat, poble, nació, cultura
    «Au Ve siècle, l’empire romain, miné par les luttes intestines, tombe en déliquescence. Des invasions de peuples barbares désolent et bouleversent aussi bien Rome que les Gaules.» (Léon Berman, Histoire des Juifs de France des origines à nos jours, 1937)
    Al segle V, l'Imperi Romà, minat per les lluites internes, cau en decadència. Les invasions de pobles bàrbars desolen i transfiguren Roma i la Gàl·lia.
  2. ciutadans, població, gent, poble
    «Nous avons cherché à savoir pourquoi un peuple réputé rebelle vote à 64% pour Jacques Chirac.» (Erik Empatz, La Corse démasquée, dans Les dossiers du Canard enchaîné, n° 60, p.5, juillet 1996)
    Hem investigat per saber per què un 64% dels ciutadans respectables han rebel·lat votar a favor de Jacques Cirac.
    «D'ailleurs, ce qui est particulier à la politique de l’histoire sainte, c'est que, chaque fois qu'un personnage marquant fait quelque chose de mal, c'est toujours le pauvre peuple qui écope.» (Émile Thirion, La Politique au village, p. 131, Fischbacher, 1896)
    A més, allò que és particular en la política de la història sagrada és que cada vegada que un personatge prominent fa alguna cosa malament, qui en surt pagant és la pobre gent.

Vegeu també modifica